Pere Rovira Planas

Pere Rovira i Planas (Vila-seca, Tarragonès, 1947) és un poeta català. És llicenciat en filologia i treballa en l'ensenyament secundari. Ha tingut cura de l'edició de la Poesia completa de Miquel de Palol. Col·labora a les publicacions La Vanguardia, El País, Avui, Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera, Diario 16, Segre, La Mañana i Barcarol. El 1980 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.Premi carles Riba 2002 de poesia amb l'obra "La mar de dins".

Poema Visual

Voki poesia

Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya

Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental 1941) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l'exili republicà a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Crucigrama, Poema visual d'en Joan Brossa.